Rafel Maria Olèo... lliure com l'aire.
Escrit per Pau Gener | 7 Mai, 2008Persones com ell n'hi queden poques. Efectivament, amb la desaparició de Rafel Maria Olèo hi perdem un referent, una persona a on la saviesa i la valentia el feien un home lliure de tot fermall.
Tota la generació que hem pogut parlar amb ell, o bé llegir els seus articles, o bé tan sols percebre la seva presència ens podem felicitar per la sort d'haver-lo tingut tan a mà. Els seus articles al diari Ultima Hora record que eren d'una valentia que deixava empremta, i si ho teniu a mà rellegiu-los, molts són publicats al seu llibre “Remembrances i Reflexions”; com la carta oberta al Bisbe Setién a on escriu en Rafel: “tu ets dels pacificadors malentesos, per aquells que t'interpreten amb perjudicis, pels qui no et volen entendre...”; o l'article La Mare del Canvi: “s'ha d'assumir el passat amb respecte però en consciència crítica, si no ens podria conduir a un fonamentalisme que ningú vol”. A El clero indígena acaba l'article amb aquest pensament: “S'han de dir ben clarament que les qualitats de l'església de Menorca tenen les seves ombres: suvora un bon punyat d'arriscats i reformats n'hi de porucs i no donarien una sola passa, si, de cap enrera, es veu que han de ressuscitar coses ja arraconades d'anys que ni els majors recorden”. I sobre l'avortament: una aportació a la reflexió, escriu en Rafel en contestació a un document de la Conferència Episcopal: “Ens hauríem de posar dins el sau d'aquestes dones, jovenetes moltes, que han avortat per pressions socials, familiars, per vergonya insuperable, qui sap per quina raó inconfessable, sols Déu ho sap. Si fos una germana carnal, com reaccionaríem? Quin trauma més horrorós suposa a les que han avortat; moltes vegades la vida se'ls capgira, i el duen damunt tota la vida. Un deia: pesa més un fill damunt la consciència que damunt els braços. El dret canònic diu que no s'ha d'afegir una aflicció a l'afligit”.
... lliure com l'aire.
És el millor que es pot dir d'una persona: era lliure. I com que a més a més era llest, preparat i bo... Gràcies a Déu, ens ha deixat el seu record i açò és ben prou, tot i que l'enyorarem.