L'u de març
Escrit per Pau Gener | 28 Feb, 2006En aquest moment, a la ciutat d'Eivissa, el govern de les Illes Balears està celebrant la festa de la comunitat.
Però la comunitat, i més la eivissenca, no està per festes, i per açò protesta. No crec, o millor dit, no puc enaltir-me de ser ciutadà d'aquesta comunitat amb un govern que s'ha proposat malmetre tot el que ens és comú: la llengua i el territori. Són aquestes les dues premisses més necessàries per sentir-nos poble, comunitat o país; i algú intencionadament està fent feina per esmicolar-lo.
MIL·LENARI, d'Antoni Moll Camps
Som fills i hereus d'una arriscada pàtria
nascuda fa mil anys entre cingleres,
ençà i enllà de la carena, amb una
voluntat i un destí de poble lliure.
Fins a les illes d'or i al regne càlid
de vergers i palmeres, eixamplava,
assenyada i puixant, les seves fites,
com bell adolescent en sa creixença.
Ahir i avui, en hores d'infortuni,
sempre hi ha hagut fills bords que l'han traïda
caragirats, ells han girat la llengua
i en vil mercat han malvenut la pàtria.
Però entre els seus, de cor o de naixença,
tampoc no ha mancat mai de l'heroisme
de màrtirs i guerrers, ni de la llarga
fidelitat anònima del poble.
I avui, germans d'una mateixa llengua
i un mateix esperit, volem la glòria
i el risc, inaugurats fa deu centúries,
de ser qui som, i de gaudir-ne lliures.
L'escrit, i sens dubte el poema, em porten a pensar el que es pot fer malmeten els territoris per part de qui té el poder: fortunes immenses.
I la llengua, -la nostra- la volem d'alçaprem de justícia. L'altra, -que instrínsicament és neutra-l'utilitzen d'ençà tres segles de prepotent instrument de domini absolut.
Alexandre Pineda i Fortuny. St. Esteve Sesrovires