Joan Coromines, un cap de brot
Escrit per Pau Gener | 9 Abr, 2006Aquest dies he llegit el llibre Deu grans catalans (La Magrana,2006) que ha escrit l'economista Fabián Estapé. L'autor escriu al pròleg que ha fet aquest replec de caps de brot de la vida política, cultural i social de Catalunya com a reparació de la desmemoria col·lectiva i que demostra la persistència de les gran ferides que va presentar la història d'aquest país, la història de Catalunya i la història d'Espanya.
Personalment m'ha interessat el de Joan Coromines, perquè crec que no ha rebut ni l'homenatge a la seva feina per la salvaguarda de la nostra llengua, ni tampoc la difusió de la mateixa. Així com tampoc l'hi han fet prou cas a les seves demandes per el bé de la llengua que ell sempre va predicar, ja que Coromines, com va escriure Lluís Bonada, mai es va mossegar la llengua.
Tenc a les mans
una entrevista a Joan Coromines feta per Joan Francesc Mira i Eliseu
Climent que va ser publicada el mes de gener de 1997 poc temps
desprès de la seva mort, i a la pregunta de si ens hem de
conformar amb el bilingüisme actual, respon Coromines: No,
no, no hem de transigir. Hem de continuar declarant que no tenim tot
el que volíem, i que ho volem. Que volem més llibertat,
sobretot per la llengua. Però també més
llibertat financera, més garanties: que no hi hagi l'amenaça
d'Espanya constantment contra nosaltres...
Conta Estapé que estant de tertúlia amb l'Ernest Lluch i Josep Pla i parlant de Coromines, Pla va sentenciar: “...jo el que afirmo des de la meva modèstia de periodista és que Joan Coromines és l'home més savi de Catalunya; des d'un punt de vista que fins i tot us diria que és emprenyador, Joan Coromines ho sap tot i per si cas hi havia algun dubte els ha escrit el Lexicon en castellà i ara ja saben on consultar”.
Coromines tenia a Estapé per un col·laborador franquista. Què hi hem de fer. Sense cap mena de dubte que Coromines és un dels savis més indiscutibles (reiteració) dels països catalans. Quan va saber elogiar, reconèixer i esmentar la tasca duita a terme per Francesc d'Albranca, Mossèn Salord i Farnés, Mascaró Passarius, etc. La qual cosa va costar tant de fer a un Borja Moll, que tenia por de l'ombra que els altres li poguessin fer. Quines cosetes. Una de les millors entrevistes a Joan Coromines li va fer Josep Mascaró Passarius per a la revista Serra d'Or, un juliol als pirineus de Lleida.