Sa tanca de s'era

Fa una vintena d'anys que un mestre de la meva infantessa em recomanà la lectura del Quadren Gris, i amb aquesta recomanació en Pere Melis Pons em donà a conèixer a Josep Pla, un dels autors més importants de la literatura catalana. La edició d'aquell Quadern Gris venia prologada per l'altre gran referent de la nostra cultura Joan Fuster. Desprès, i poc a poc, vaig anar adquirint tota l'obra completa, que és al cap i a la fi el que m'ha interessat de Josep Pla: la seva literatura.

Avui dia del llibre...i la lectura!!, i a vint-i-cinc anys de la seva mort, us deixo aquí un petit recull que trobareu dins les més de trenta mil pàgines que Pla deixà per la literatura catalana, un mèrit que mereix tots els premis, però com li escrivia el seu primer editor Josep Maria Cruzet: “precisament en el nostre país, aquest és un dels perills més grans”.

“com s'explica, amic Cruzet, que, en aquest país, sempre es trobin diners per coses destinades a la superfluïtat i a la pèrdua seca i que no es trobin mai diners per les coses útils i de rendiment general? És un fenomen estranyíssim. (Carta a Cruzet, 4/5/1952).

“Lord Chesterfield defensava el dret de primogenitura, la institució de l’hereu, dient que la institució és molt bona perquè fa que a les cases nobles no hi pugui haver més d’un imbècil.” (Notes disperses. Volum 12)

“Un home proveït de totes les qualitats seria intolerable. És per això que no s’ha de voler pas tenir massa raó i encara menys tota la raó. Presentar-se amb aquestes pretensions ofèn la gent, i, la gent, no l'hem d’ofendre mai, si es possible. (Notes disperses. Volum 12)

“Sempre hi hagut en l’anomenada cultura persones que han cultivat la confusió sistemàtica. Aquestes persones han cregut que la finalitat real de la cultura és de viure de la ignorància general progressiva dels altres i en definitiva perquè els seus nens puguin estudiar el batxillerat.” (Les hores. Volum 20)

Pla era coneixedor de la literatura que es feia a Menorca, i així es feia ressò de dos dels millors llibres fets a Menorca: El rellotge de caixa, i Un home de combat. Escriu Pla:

“Primer vaig pensar en Ciutadella i un escriptor d'aquesta ciutat que ha escrit el llibre literari -prosa narrativa- millor – per al meu gust- que s'ha escrit a Menorca. Vull dir “El rellotge de caixa” de Martí Camps. (Les Illes. Volum 15)

“Llegit el llibre de F. de B. Moll sobre el canonge Alcover. És un llibre admirable, que fa esborronar. Quina capacitat per a les passions inútils, quin devessall d'energia perduda en coses insignificants! És literalment impressionant! (Notes per a Sílvia. Volum 26)

“El que jo he escrit no té la menor importància, sempre he escrit per als qui vindran el dia de demà. Crec que aquesta passió per la continuació és el que en el nostre país és essencial. La gran història del nostre país és que el poble i els forasters arrelats aconseguim entre tots que sàpiguen el català. No serà pas fàcil, però precisament perquè és així el seu interès és molt gran. La continuació! Aquest és el gran problema. Això, ho dic en el segle més sanguinari, més demencial, de l'era cristiana, que és el segle XX. No ho oblidin mai.” (Darrers escrits. Volum 44).

Que tenguin, avui i sempre, una bona lectura.