Us deixo aquí l'article que ha publicat el diari de Girona i que tracta sobre el pa i la seva història. L'autor és Agustí Casanova i Masferrer. Jo l'he trobat interessant i el vull compatir amb tots vosaltres. Que us vagi de gust.
Jaqme: Quan encara tenia família que vivia al camp, però d'aquell viure al camp que estàvem una setmana o més temps a baixar al poble, no hi havia mos millor que el brondell de pa amb qualsevol cosa. L'enyor.
La darrera pregunta la deix contestada a la teva blog. Però en aquesta blog hi ha illencs que en saben molt de la nostra literatura i esper que contestin millor que no ho faria jo.
On putes és aquest article del pa?
Jo, com en Jaqme, menjo pa fet a casa. No es pot comparar.
M'agradaria poder llegir l'article que anuncies!
Benvolgut Dessmond: sembla que l'article en qüestió ha fuit!! De totes maneres aquest article fou publicat el 19 d'octubre al diari de Girona. Fou un bon article, com el bon pa.
Llicència Creative Commons.
Boníssim article.
Nosaltres (i no vull especificar més sobre qui som "nosaltres") a casa, ens fem el pa. Un pa ens dura més de quatre dies en condicions òptimes. De vegades, quan el menj, em deman què cony és el que menjam quan menjam aquell pa del que parla n'Agustí. Té raó, aire i aigua.
A més és completament insípid.
Tot són avantatges:
És més fàcil fer-nos el pa nosaltres mateixos que anar a comprar-lo. És més barat. Més gustós i més bo. Dura més.
I t'assegur que, per sorprenent que sembli, du menys feina.
I canviant de tema:
Et vaig deixar una pregunta al meu post sobre dramaturgs balears. La repetesc aquí. Qui hi ha ara a Menorca, que escrigui teatre? Qui són els "autors contemporanis menorquins"?