Gil de Biedma

Escrit per Pau Gener | 4 Nov, 2006

    Aquests dies s'ha inaugurat, al Claustre del Carme de Maó, la mostra “El poeta que volia ser poema” que parla del poeta Jaime Gil de Biedma. Haurem de visitar-la. Personalment puc dir-vos que la lectura de la Antología Personal, editada el 1998, va ser gratificant fins haver-ne fet d'aquest autor un dels poetes castellans més predilectes.


    D'aquella lectura us pos tot seguit aquest poema, que més tard vaig saber per mor de la biografia que va escriure Miquel Dalmau, que era el seu preferit:

    NO VOLVERÉ A SER JOVEN

    Que la vida iba en serio

    uno lo empieza a comprender más tarde

    -como todos los jóvenes, yo vine

    a llevarme la vida por delante.


    Dejar huella quería

    y marcharme entre aplausos

    -envejecer, morir, eran tan sólo

    las dimensiones del teatro.

    Pero ha pasado el tiempo

    y la verdad desagradable asoma:

    envejecer, morir,

    es el único argumento de la obra.



    ... o aquesta altra:


    DE VITA BEATA


    En un viejo país ineficiente,

    algo así como España entre dos guerras

    civiles, en un pueblo junto al mar,

    poseer una casa y poca hacienda

    y memoria ninguna. No leer,

    no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,

    y vivir como un noble arruinado

    entre las ruinas de mi inteligencia.


4 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per Gloria 05 Nov 2006, 16:39

    No se si serà la mateixa mostra que fa un any, menys o manco fan fer a Barcelona, a la Pedrera... si és així val la pena. Jocs de llums i les paraules del poeta en espais recollits, audiovisuals, records d'amics i sobretot la seva poesia. Ho recomano.

    Escrit per llucia 16 Nov 2006, 07:31

    No volveré a ser joven és un dels poemes de la meva vida. Just fa tres anys i poc més, a la nostra ciutat, la que avui acull aquesta mostra, sota la tristor més profunda, vaig recitar-lo al funeral de la meva mare. Perquè a ella li agradava molt i sempre em va dir que deia una gran veritat. Perquè ella, com jo , creia més amb la paraula dels poetes que amb la paraula de Déu.
    I de tant en tant , quan ho oblido, ella m'ho recorda.

    Malauradament des de fa un any visc a Palma i no podré gaudir-ne.
    Rebí vostè admirables salutacions.
    Una menorquina exiliada.

    Escrit per Jaqme 22 Nov 2006, 20:39

    Doncs a mi no m'agrada.
    Per què estam taaan acostumats a pensar que hi ha alguna cosa que valgui la pena de poesia espanyola?
    És el que pensam o és el que ens varem haver d'aprendre de memòria a les escoles i als diaris espanyols?
    Per què no cercam la bellesa per nosaltres mateixos.
    Gil de Biedma no diu res que no es digués al segle XVIII.
    No tenim pq coincidir però jo consider que Biedma no arriba ni a la sola de les sabates ni a la Dickinson ni a Celan.

    Escrit per 熟女 20 Oct 2008, 05:55

    熟女熟女セックス人妻巨乳アダルトセックスエッチ不倫セックス出会い風俗出会いセックス童貞素人アダルトエロおっぱい人妻

Deixa el teu comentari








 authimage