Sa tanca de s'era

Tal dia com avui, com sempre des que jo en tenc memòria, ens reunim a ca la meva mare, i anys enrera a ca la meva àvia per muntar-hi el Betlem. Així aquest matí ens hem afanyat i entre tots: àvia, pares, néts i besnéts; una altra vegada i al mateix racó del menjador, suvora una de les columnes que aguanta la volta d'aquesta baixeta estància, hi hem col·locat les figures del Betlem o pessebre.

A més de les figures que tenen la seva presència obligada tenim per costum col·locar-hi moltes figures de bestià: cavalls, bens, porcs, galls, gallines i galls d'indis, vaques amb la parella de vedellets, etc... i dic que són moltes les figures perquè aquestes tenen el dret de ésser col·locades per els més petits de la casa i, com podeu imaginar, la ramaderia abunda per el nostre petit troç de terra.

Però què fa que tots ens hi arrepleguem? N'estic segur que la presencia de la nostre mare és el tronc a on hi neix tota la estima cap a les nostres tradicions, tal com ella ho va viure de la seva i així fins molt endins de la nostra genealogia.

Cal mantenir les nostres tradicions, escrivia Josep Pla al seu llibre Les hores; i aquí us deix aquest text del mateix llibre sobre la reflexió de si arbre de Nadal o pessebre:

“Tot el que vostè vulgui, però li haig de confessar que estic una mica fluix de simbologia. Un avet, enmig del saló, és una cosa certament estranya, però no és pot negar que és suggestiu...

Valga'm Déu! Potser cap poble del món no ha arribat a crear, amb relació al Nadal, una cosa tan graciosa, tan popular, tan fina com els nostres pessebres, res que s'hi pogui comparar...Ja sé que la vida moderna té un sentit contrari, que el pisos són cada dia més petits, que arribarà un moment que no hi cabran més que símbols (els símbols es poden fer a mida), que és impossible de fer res, dintre dels seus límits, que no sigui l'estrictament habitual. Per altra part, fa molt pocs anys encara, fer un pessebre modest no valia res; les figures, el suro, la molsa, el ramatge, no costava cap cèntim, i ara tot val un dineral. Però això no desvirtua pas el fet que un pessebre sigui la construcció més fascinadora, més virtuosa, més divertida i humana que per aquestes festivitats es pugui realitzar.”

“Jo no comprenc que en les coses essencials de la nostra tradició es produeixin les oscil·lacions que s'estan produint, oscil·lacions que es resolen en la invasió, cada any més accentuada, de formes desarrelades i exòtiques en la celebració de les nostres festes.”