Guardar silenci?
Escrit per Pau Gener | 11 Feb, 2007Aquesta setmana s'ha armat una revolta amb l'article d'opinió La bona fe signat pel jugador del Barça, Olaguer Presas.
I els qui l'han armada són, en majoria, la mateixa gent que cada matí sent, escolta i, s'hi troba a gust amb comentaris i opinions, moltes d'elles, fetes des de mala fe i que opta pel silenci o per la complaença. És, per a mi, un mal averany que la societat calli davant un esvalotat i castigui a un que pensa; encara que no pensi el que altres voldrien. És digna, la persona, de dir-ho amb tota la llibertat i el respecte.
Ponç Pons al seu tractat d'enyor, publicat a Quaderns Crema amb el títol de Nura, ens deixa escrita aquesta reflexió: “Del que no es por parlar ¿cal guardar-ne silenci?”
Jo crec que no i, vosaltres?

Depèn. Si és ofensiu o no hi ha proves, millor no dir res. En el cas de n'Oleguer, qui l'hagi llegit pot jutjar.
Kelme tenia dret a rescindir el contracte, però no a fer-ho públic abans de parlar amb el jugador. Però una cosa és tenir dret i l'altra que hagi pres una decisió correcta: em sembla lamentable. Jo, si fos d'ell, els demandava. No va dir res ofensiu. La Cope no pot dir el mateix. Pots discrepar de tothom, però en Federico, en César Vidal i, sobretot, en Dieter Brandau diuen coses molt més fortes que les que conté l'escrit de De Juana Chaos.