Mon pare sabia cançons...
Escrit per Pau Gener | 27 Nov, 2005Un dels records que tenc del meu pare són les seves cançonetes. Ajupit cap a la terra amb el càvec a la mà, o fent qualsevol de les moltes i feixugues feines que duia el manejar la terra de l'hort, ell sempre tenia una cançó als llavis.
Aquests dies que he rellegit el Folklore Balear del mestre Andreu Ferrer Ginard, editat a Palma de Mallorca l'any 1965, n'he tret aquesta descripció que és clavada a la imatge que encara guard d'aquells anys: “La denominación cançoneta no es general, pues en Mallorca suelen llamarla cançò y en Menorca cançons botxetes... Se cantan con mucha variación de temas y melodías, como para distraer la fatiga durante la mayor parte de los trabajos. Generalmente se adapta la letra de cada canción, a las varias melodías de uso general y también en las de labor campesina especial, como arar, segar, trillar, etc.”
Passant els anys les vaig transcriure, i avui us deixo unes quantes cançons, que ben segur molts de vosaltres coneixereu, però m'ha fet gràcia que a n'aquesta tanca hi hagués un solc fet per mon pare.
Jo festejava a les fosques
sense llum, ni foc colgat.
Amb s'al·lota es costat
i per testimoni ses mosques.
Ma mare ara passa un jovenet.
Jo no el voldria per gendre,
que mitja quartera de cendra
no basta per fer-lo net.
En de tocar, tocau fort
per despertar sa novia.
Messions jo hi posaria
que es noví dorm com un mort.
A un llum posen dos blens
per fer més bona claredat.
Jo no sé quin gust hi prens
festejar un homo casat.
La terra per ses persones.
La mar aposta pes peix,
a l'aire ses papallones
i altre animal que hi neix.
Mon pare, quan vos no hi sou,
a sa casa ve un frare.
A jo me dona confits
i besades a ma mare.
Sembla que era s'altre dia
que es nisprers feien aglans,
es tarongers esclata-sangs,
es magraners xeremies.
I es porcs naixien tots blancs
amb coll, corbata i camia.
Si no fos p'es batedor
que ve darrera, darrera,
no hi hauria cap somera
que batés ni un cavó.
Tendre, emotiu, idetificat.
Així és com en sent al llegir el que dius, sentir com jo també record moments dels meus avantpassats cantant cançonetes populars, descriptives de situacions quotidianes i plenes de vida i records.
Recordar aquestes melodies, transcriure-les i tenir-les presents també és una cosa que admiro i penso fer algún dia.