perquè qui no és del camp...
Escrit per Pau Gener | 20 Mai, 2007He llegit l'article que en Joan Florit Melià ha publicat a la revista S'ull de Sol i que ha ben titulat “Com es menava es lloc de Binimarzoc”, i ningú millor per explicar-nos el tarannà d'aquest lloc, no debades entre son pare i ell el manatjaren cinquanta anys seguits.
Personalment m'agradem aquest escrits que qui ho conta ho ha viscut i, a més, té la sort de poder galanejar d'un bona memòria. I n'hi treim profit llegint la relació del nom de totes les tanques del lloc, quaranta set; o de quan s'havien de fer les feines, i com s'havien de fer: “l'any següent perquè la terra es podrís es llaurava tres vegades; aquesta feina s'anomenava guaretar, binar i girar”. I va seguint tota una refilada de petits detalls pels que, com jo mateix que mai no he visitat Binimarzoc, ens va dibuixant la fesomia del lloc: “Binimarzoc té alzinar i en un any d'aglà engreixàvem nou o deu porcs”. També la vida dura i a la vegada senzilla, potser pobre però aprofitada de la gent del camp; i m'ha fet recular a la història de la meva família que, com en Joan, vénen de gent pagesa, o sia de gent feinera, honesta i espavilada. En Joan Florit acaba el seu escrit amb una sentència com a justificació per l'esmentat article i que jo crec del tot encertada: “el meu gust era donar a comprendre com es menava un lloc, perquè qui no és del camp, ignora moltes coses.”
