Sa tanca de s'era

Dijous passat Amnistia Internacional ens presentà a Ciutadella a Mohamed i Amida, ells són ara mateix dos refugiats de Darfur. Mohamed ens mostrà el reportatge que ell mateix va poder enregistrar abans de fugir per cames del seu país.

Ell ens explica la persecució que el Sudan està exercint al seu poble, un genocidi com molts d'altres que ha patit la humanitat, però aquest encara no té nom; alguns l'anomenen el genocidi silenciós. A la gravació feta per Mohamed hi expliquen la seva desgràcia personal i, també com a poble, a modo d'entrevista, unes al·lotes que varen ser violades pels mateixos policies sudanesos, i elles mateixes ens diuen els noms i llinatges dels seus agressors, i que cada dia se'ls trobem al pou a on és necessari anar-hi per tenir aigua. Així començava la seva explicació una al·lota d'uns catorze anys asseguda al terra i eixugant-se les llàgrimes: “Jo tenc un problema...”.

També la població masculina és perseguida, feta presonera i torturada. Ho explicaven alguns dels caps dels Fur i ens mostraven les seves esquenes bofegades per les cremades amb ferros calents. Però no era el mal físic que els turmentava sinó la humiliació que pateixen com a poble i la indiferència de molts de governs i institucions que fan oïdes sordes al seus llaments, molts dels quals estan més atents a las advertències de tercers països que tenen interessos econòmics en aquesta regió. Un d'aquest països és la Xina, tal i com explica el catedràtic Carlos Ruiz Miguel:

“China es un actor frecuentemente olvidado en los análisis sobre Sudán. Sin embargo, tiene un protagonismo muy importante, y no sólo por su capacidad de veto en el Consejo de Seguridad, que ya ha esgrimido para hacer frente a eventuales sanciones contra Jartum. Es sabido que el gran handicap de China en este momento es su falta de reservas energéticas y de proveedores “seguros” de petróleo. En la búsqueda de esos suministros, China ha trabado unas intensas relaciones con el Sudán. En este momento, las dos empresas estatales chinas petrolíferas (China National Petroleum Corporation –CNPC– y Petrodar) operan en el país africano. Además, frente al proyecto de exportar el crudo sudanés por el África Negra (ruta Chad-Camerún), China está invirtiendo en oleoductos dirigidos hacia Port Sudan, en el Índico, por donde el acceso de China es más fácil. Para garantizar los suministros, China ha desplegado, según informó el Washington Post, 4000 soldados y 34 helicópteros.”