Girona (I)

Escrit per Pau Gener | 11 Des, 2005

    Aprofitant aquest dies de festes hem fet una visita a la ciutat de Girona. La visita ha estat molt grata, segurament inesborrable de la meva memòria, i açò ho han fet possible les petjades que la història ha deixat a n'aquella ciutat tres cops immortal; i en Josep i na Magda, els amics que ens han acompanyat. A més, anava instruït per la lectura del llibre Girona: un llibre de records de l'obra completa de Josep Pla, i d'aquí en treuré les citacions que acompanyen les fotografies



    “Amb això apareixia el panorama del Pont de pedra, coronat pel fortí anacrònic d'Alfons XII, que emergia sobre les cases. Recolzats a l'ampit del pont, miràvem absorts el campanar de la Catedral, ple de majestat, el campanar de Sant Feliu, d'una humilitat orgullosa i llunyana, les cases de Girona penjades sobre les aigües tèrboles de l'Onyar”

    “Per la Baixada del Pont de Pedra anàvem a la plaça del Vi, i fou en aquesta plaça que sentirem per primera vegada en la nostra vida la sensació que produeixen les coses de gran caràcter... La Plaça del Vi és una plaça rectangular, de proporcions divines, amb porxos a dreta i esquerra i el carrer dels Ciutadans al fons”

    “La Catedral explica total la Girona monumental: l'agombolament de pedra, d'esforç, de diner. de tenacitat, de continuïtat, que Santa Maria de Girona ha produït, organitzat i geometritzat”

    “El sòl del claustre és ple de lloses sepulcrals de canonges, preveres i clergues del capítol. N'hi ha moltes amb escuts nobiliaris. Altres són llises, mig esborrades. Totes són iguals. Hi ha, a les parets algun notable sepulcre”


2 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per curiós 11 Des 2005, 21:44

    Girona és un lloc de Catalunya que em fa sentir com a casa, com si rodàs pels carrerons del meu poblet amb passat medieval.

    Girona m'encanta!

    Escrit per Joan Febrer 06 Gen 2006, 19:30

    Pau,

    M'han agradat els teus articles sobre Girona. Certament, anaves acompanyat d'una bona guia!

    Som de Ciutadella, però visc a Girona des de fa uns mesos. No hi ha dubte que és un bon tàndem, crec que em puc sentir afortunat!

    Avui estava avorrit i he decidit anar a córrer. Normalment surt de Girona, cap al camp, però avui m'he endinsat en la teranyina de carrerons que conformen el barri vell. Envoltat de parets de pedra nua, amb una boira que amagava un sol ja mig apagat, i només amb el so del meu cor accelerat i els meus peus colpejant el terra... juraries que s'havia aturat el temps! Sí, aquesta ciutat té màgia... ja ho diuen, per aquí: 'Girona m'enamora!'

Deixa el teu comentari








 authimage