Avui migdia m'ha telefonat ma mare amb aquestes: m'acaba de venir a la memòria una glosa que cantava mon pare, jo tenia entre vuit o deu anys, o sia cap allà l'any 1930-1932, a veure si en treus es net.
A sa planada hi ha fira,
que es senyors l'han feta fer.
Ses estores de l'església
han servit per fer es bouer.
Jo us la deix i esper que entre tots em fareu quedar bé.
Persones com ell n'hi queden poques. Efectivament, amb la desaparició de Rafel Maria Olèo hi perdem un referent, una persona a on la saviesa i la valentia el feien un home lliure de tot fermall.
(Segueix)He rebut aquests darrers dies, supòs que com molts de vosaltres, una enquesta a on es feia palesa la mala idea que un ( i altres...) mitjà de comunicació hi té amb la nostra llengua, alhora que em demanava que hi contestés. No hi vaig participar; i avui en Joan Lladonet,al diari de Balears, ens ho explica.
Heus aquí la resposta:
(Segueix)El periodista Miquel A. Limón, en el seu llegit article, ens recorda aquesta setmana a Joan Estelrich, aprofitant la avinentesa del 50è aniversari de la seva mort. I amb tota la raó del món reclama de les entitats culturals que el treguin de l'oblit: qui enllesteix una forma o altra de commemoració? Sospit que cap, afirma Miquel A. Limón.
(Segueix)Aquests dies, i aprofitant la situació actual i atípica de la meteorologia, he fet unes passejades per alguns dels recintes prehistòrics que tant ens honoram de tenir a la nostra illa de Menorca: torrellafuda, es tudons i torre trencada.
(Segueix)Val la pena apropar-se a la sala d'exposicions del Roser a on, des de el passat 15 de gener i fins el 16 de febrer, un grapat d'artistes ens mostren la seva visió de Menorca. Ho diu així el títol de la exposició: Visions de Menorca.
(Segueix)No és que el tema no sigui dit ni explicat, però a la vista queda que mai no es pot donar per complerta, sigui quina sigui la feina, si sempre queda a les mans dels humans.
Els excessos que bastants dels nostres conciutadans fan dels espais comuns és per mi vergonyós; com també ho és la deficient celeritat que els vetladors hi posen per resoldre aquesta encomanda.
(Segueix)Aquest dies es commemora el desè aniversari de la mort del poeta, i com s'acostuma, es recorda la figura del homenatjat i es difon part de la seva obra; molt poc!. I d'açò em queixo, al manco a Menorca ben poc o gens se'n ha parlat
(Segueix)Dijous passat Amnistia Internacional ens presentà a Ciutadella a Mohamed i Amida, ells són ara mateix dos refugiats de Darfur. Mohamed ens mostrà el reportatge que ell mateix va poder enregistrar abans de fugir per cames del seu país.
(Segueix)Fent com cada matí una ullada a vàries capçaleres de diaris digitals avui m'ha corprès, i no perquè em vengui de nou, sinó més per la casualitat, el reportatge que en fa el diari El País sota aquest títol: "Culpable de ser violada, condenada a 200 azotes". La coincidència és justament avui en el dia triat per Eliminar la Violència contra les Dones.
(Segueix)Aquest dies passats ens han fet saber el preu de la reforma del teatre municipal des born, uns set milions i escaig d'euros. La economia municipal sembla que no està per aquests trots i les dificultats administratives, que poden ésser mitjanament llargues, ajudarien a donar-li aire al malmès calaix municipal.
(Segueix)Llegia al diari l'altre dia un breu a on deia que "el Papa se olvida de Jeroni Alomar, sacerdote fusilado por los franquistas".
(Segueix)Es dóna el nom de bufador a un forat en forma de fumeral, prop de la costa, que està a nivell de la mar per on les ones en dies de mar revolta, entren amb força per l'extrem inferior del bufador, sortint a pressió per la part de dalt, fent esquitxos i renou com si bufassin
(Segueix)Ara mateix he arribat de fer el matí a la platja, als platjas de son xoriguer. Just hi hem fet una hora i hem plegat, no hi cabíem. La saturació feia que fins i tot algú s'apropiés de més d'un troç de tovallola d'altri. Massa gent.
(Segueix)Divendres passat vaig assistir a una vetlada de glosat, un combat, deia el reclam publicitari del encontre entre glosadors mallorquins i menorquins. Aquests bracers de les nostres paraules ens feren de bon travessar un fosquet calorós i acubat, i posats a la feina i fetes les presentacions van amollar, per més de dues hores, mots improvisats, encertats i amb la llestesa que el bon glosador demana.
(Segueix)Ramon Cavaller Triay era una persona que s'agradava de les coses més nostres i no deturava mai de parlar-ne, de parlar-ne bé. La cuina menorquina, els personatges de la nostra ciutat, l'ambient mariner, les anècdotes més conegudes de molts anys endarrerits, i també de les festes de Sant Joan; eren dia si i dia també a qualsevol tertúlia que contàs amb la seva participació.
(Segueix)Aquesta setmana el suplement Presència treu en portada un reportatge sobre el conflicte i posterior pèrdua de la colònia espanyola a ifni, al Marroc. Amb el títol de Ifni, la guerra fantasma l'autor desgrana la penosa situació de les tropes espanyoles en aquell indret tan llunyà, deixats de la mà de l'imperi espanyol. Veritablement poc hem sentit parlar d'aquest conflicte i de les seves conseqüències, sobretot per a molts soldats de lleva.
(Segueix)He llegit l'article que en Joan Florit Melià ha publicat a la revista S'ull de Sol i que ha ben titulat “Com es menava es lloc de Binimarzoc”, i ningú millor per explicar-nos el tarannà d'aquest lloc, no debades entre son pare i ell el manatjaren cinquanta anys seguits.
(Segueix)Avui diumenge hem visitat el barranc de Sant Agustí (Es Migjorn), tot seguint la Guia de municipis de Menorca que edita Ultima Hora Menorca, i que ens ha duit fins a la impresionant cova des coloms, també un poc més avall hem visitat la cova polida.
(Segueix)Aquesta setmana s'ha armat una revolta amb l'article d'opinió La bona fe signat pel jugador del Barça, Olaguer Presas.
(Segueix)Dijous passat hi havia convocada una apagada de llum, com molt bé tots ja sabeu, per fer descansar el planeta Terra.
(Segueix)Veritablement sorprès per la quantitat de comentaris que heu fet durant aquesta setmana a la entrada del bloc anterior a on hi vaig enllaçar la bandera. El tema jo el creia més avançat, més assimilat; i m'ha sorpés que just aixecada un poc la crosta han rajat tota mena de opinions, assenyades i respectuoses, que jo vos agraesc. Ara és hora de fer-li els trencs i estotjar-la, la bandera; però mai les opinions ni els sentiments.
Conec un senyor de Ciutadella que fou pres al camp de concentració de l'illa de Formentera, i a cada visita m'ha parlat de les seves vivències durant els anys durs de la postguerra. Explicacions sense adjectius, perquè no hi ha humà que pugui descriure tanta mala fe. Tantes ganes de fer mal.
Record la vegada que em va dir que ell hi havia estat pres a Formentera. Qui ha estat a Formentera, pot dir que ha estat a l'infern, vaig dir-li jo repetint una frase que vaig sentir en un reportatge titulat: “Nosaltres els vençuts”. Ja ho pots ben dir!, contestà ell.
(Segueix)Tal dia com avui, com sempre des que jo en tenc memòria, ens reunim a ca la meva mare, i anys enrera a ca la meva àvia per muntar-hi el Betlem. Així aquest matí ens hem afanyat i entre tots: àvia, pares, néts i besnéts; una altra vegada i al mateix racó del menjador, suvora una de les columnes que aguanta la volta d'aquesta baixeta estància, hi hem col·locat les figures del Betlem o pessebre.
Aquests dies s'ha inaugurat, al Claustre del Carme de Maó, la mostra “El poeta que volia ser poema” que parla del poeta Jaime Gil de Biedma. Haurem de visitar-la. Personalment puc dir-vos que la lectura de la Antología Personal, editada el 1998, va ser gratificant fins haver-ne fet d'aquest autor un dels poetes castellans més predilectes.
(Segueix)Aquest cap de setmana, a Menorca, s'han celebrat les II Jornades d'Intercanvi Cultural i, aprofitant la avinentesa us deixo aquest poema d'Àngel Ruiz i Pablo que donà a conèixer la professora Josefina Salord i que fou publicat a Publicacions des Born en el seu número 1. En aquesta edició, feta amb motiu del bicentenari de la Restauració de la Diòcesi de Menorca, Josefina Salord introdueix el poema amb aquesta paraules:
“L'arribada [a Menorca] del bisbe manresà Joan Comes i Vidal, el 1890, es produeix sota nous signes d'una catalanitat cultural i lingüística de Menorca. El poema, imprès, que li dedica Àngel Ruiz i Pablo n'és una mostra evident:”
(Segueix)Us deixo aquí l'article que ha publicat el diari de Girona i que tracta sobre el pa i la seva història. L'autor és Agustí Casanova i Masferrer. Jo l'he trobat interessant i el vull compatir amb tots vosaltres. Que us vagi de gust.
Dels nous carrers que s'han obert darrerament a Ciutadella i que l'ajuntament ha posat nom: Gabriel Martí Bella, Josep Pons Lluch o Josep Pla, n'hi ha un que crec està equivocat.
(Segueix)La religió catòlica li té encomanat a Sant Enric la advocació contra l'ofegament, i així ens ho descriu el calendari de festes populars editat per premsa catalana l'any 1991:
(Segueix)Fa dies que els ciutadellencs parlam d'es teatre d'es Born reclamant una reforma que l'hi és molt necessària, i no d'ara, des de fa anys.
(Segueix)Amb aquest títol encoratjador, els alumnes de 4t d'ESO de l'IES J.M. Quadrado, ens volen engrescar a tots amb la solidaritat, tan minvada a la nostra societat que rota de tot sense assaborir-ne res, cap a una gent que ha tret tots els números en el sorteig de les desgràcies: el poble saharaui.
(Segueix)Uns dels paratges que hem visitat vàries vegades amb la colla d'amics és La Vall, situat a la costa nord de Ciutadella. Avui ens hem decidit a fer la caminada cap a Cala'n Carbó.
(Segueix)Fa una vintena d'anys que un mestre de la meva infantessa em recomanà la lectura del Quadren Gris, i amb aquesta recomanació en Pere Melis Pons em donà a conèixer a Josep Pla, un dels autors més importants de la literatura catalana. La edició d'aquell Quadern Gris venia prologada per l'altre gran referent de la nostra cultura Joan Fuster. Desprès, i poc a poc, vaig anar adquirint tota l'obra completa, que és al cap i a la fi el que m'ha interessat de Josep Pla: la seva literatura.
(Segueix)Aquest dies he llegit el llibre Deu grans catalans (La Magrana,2006) que ha escrit l'economista Fabián Estapé. L'autor escriu al pròleg que ha fet aquest replec de caps de brot de la vida política, cultural i social de Catalunya com a reparació de la desmemoria col·lectiva i que demostra la persistència de les gran ferides que va presentar la història d'aquest país, la història de Catalunya i la història d'Espanya.
(Segueix)Sembla que aquest mes de març no hagi fet el pes a n'aquesta tanca, i tal pareix que ha passat sense motius ni motivacions que explicar-vos; o potser n'han passades tantes que m'han tret el temps per contar-las. També puc donar com a raó el nostre refranyer que va ple de sentències sobre aquest mes tan canviador: “el març, marceja”; “es març marceja, i es bord bordeja”; “el març té trenta-un dies i tres-centes fesomies”.
(Segueix)En aquest moment, a la ciutat d'Eivissa, el govern de les Illes Balears està celebrant la festa de la comunitat.
(Segueix)Per les noticies que tenia a principis d'aquesta setmana vaig anar fent la idea que el Psoe del País Valencià trauria seny, i s'avindria a retocar l'anterior pacte sobre l'idioma deixant-ho tot clar i català.
(Segueix)El Fòrum Ciutadà organitzà divendres passat un homenatge als menorquins que foren aniquilats als camps de concentració alemanys durant la segona guerra mundial.
(Segueix)La primera notícia que m'ha arriba aquest matí és la malifeta d'uns covards a la llibreria Tres i Quatre de València. La composició del quadre sempre és la mateixa: la cultura pel terra i ells trepitjant-la, o sia un altre episodi, xerequet, però trist episodi, que aquests tipus de gent creu necessari per poder regir les seves idees mitjançant la por a els altres.
(Segueix)En el Partit Popular de Menorca s'han posat caparruts amb la llengua, i aquests darrers mesos han creat molta polèmica per la aprovació de la normalització del topònim de Maó. La aplicació de qualsevol llei, aprovada democràticament, no hauria de treure de polleguera a ningú; però, a imatge de la política espanyola, s'han desbarrat crítiques poc assenyades i, fins i tot alguna ha fet llarg. Sembla que tot val, i més si el motiu és la llengua catalana.
(Segueix)Un dels indrets a visitar de Girona són les muralles, que des de el seu predomini, ens donen la imatge de la ciutat a redossa d'aquest murs aixecats per defensar-la. Les muralles transmeten, als ciutadans, la mateixa seguretat que sent un infant aferrat als faldons de la mare. Quan les vaig travessar, pensava amb les persones que allà dalt havien mort per la seva gent, i que ara fan de passeig i són atractives pels forasters. "La desgràcia de la història és que tot s'hi torna cromo, a la llarga", escriu Josep Pla.
(Segueix)Aprofitant aquest dies de festes hem fet una visita a la ciutat de Girona. La visita ha estat molt grata, segurament inesborrable de la meva memòria, i açò ho han fet possible les petjades que la història ha deixat a n'aquella ciutat tres cops immortal; i en Josep i na Magda, els amics que ens han acompanyat. A més, anava instruït per la lectura del llibre Girona: un llibre de records de l'obra completa de Josep Pla, i d'aquí en treuré les citacions que acompanyen les fotografies
(Segueix)Col·locant papers avui he trobat un programa de mà fet pel Consell Insular de Menorca, sense data, dedicat a l'escriptor menorquí Àngel Ruiz i Pablo. El motiu era difondre la campanya per la normalització lingüística: sempre amb la nostra llengua.
(Segueix)Un dels records que tenc del meu pare són les seves cançonetes. Ajupit cap a la terra amb el càvec a la mà, o fent qualsevol de les moltes i feixugues feines que duia el manejar la terra de l'hort, ell sempre tenia una cançó als llavis.
(Segueix)El grup parlamentari del PSM ha proposat al Govern de les Illes Balears que l'any 2006 sigui declarat any de la llengua catalana. El fet que ho lliga tot és que el proper any en farà cent del primer congrés internacional de llengua catalana celebrat a Barcelona, per iniciativa del canonge manacorí Antoni Maria Alcover.
(Segueix)Aquesta setmana els mitjans de comunicació han publicat un bon grapat de articles d'opinió fent referència a la manisfestació en contra de la LOE, llei promoguda pel govern espanyol. En aquest mateix illencs.com alguns han fet la seva interessant reflexió.
(Segueix)Me diuen, els que dirigeixen el tema dels blocs, que començi per escriure una salutació. Idò, bones tardes a tots. Posats a escriure aprofit per desitjar-vos que aquesta nova manera de comunicar-mos que avui ençetam: els blocs illencs.com, sigui profitosa per a tothom. Esper de tota la gent que hi col·labora, els seus consells, les seves crítiques i les seves recomanacions. De la meva part hi posaré la il·lusió que faci falta i uns pocs comentaris de llibres, dites, o articles d'altri; així mateix colque fotografia, que açò també m'agrada. Bé, més o manco el mateix que tenia fins ara a una altra bitàcola.
Salut.
