Sa tanca de s'era

Rafel Maria Ol�o... lliure com l'aire.

Persones com ell n'hi queden poques. Efectivament, amb la desaparici� de Rafel Maria Ol�o hi perdem un referent, una persona a on la saviesa i la valentia el feien un home lliure de tot fermall.

Tota la generaci� que hem pogut parlar amb ell, o b� llegir els seus articles, o b� tan sols percebre la seva pres�ncia ens podem felicitar per la sort d'haver-lo tingut tan a m�. Els seus articles al diari Ultima Hora record que eren d'una valentia que deixava empremta, i si ho teniu a m� rellegiu-los, molts s�n publicats al seu llibre �Remembrances i Reflexions�; com la carta oberta al Bisbe Seti�n a on escriu en Rafel: �tu ets dels pacificadors malentesos, per aquells que t'interpreten amb perjudicis, pels qui no et volen entendre...�; o l'article La Mare del Canvi: �s'ha d'assumir el passat amb respecte per� en consci�ncia cr�tica, si no ens podria conduir a un fonamentalisme que ning� vol�. A El clero ind�gena acaba l'article amb aquest pensament: �S'han de dir ben clarament que les qualitats de l'esgl�sia de Menorca tenen les seves ombres: suvora un bon punyat d'arriscats i reformats n'hi de porucs i no donarien una sola passa, si, de cap enrera, es veu que han de ressuscitar coses ja arraconades d'anys que ni els majors recorden�. I sobre l'avortament: una aportaci� a la reflexi�, escriu en Rafel en contestaci� a un document de la Confer�ncia Episcopal: �Ens haur�em de posar dins el sau d'aquestes dones, jovenetes moltes, que han avortat per pressions socials, familiars, per vergonya insuperable, qui sap per quina ra� inconfessable, sols D�u ho sap. Si fos una germana carnal, com reaccionar�em? Quin trauma m�s horror�s suposa a les que han avortat; moltes vegades la vida se'ls capgira, i el duen damunt tota la vida. Un deia: pesa m�s un fill damunt la consci�ncia que damunt els bra�os. El dret can�nic diu que no s'ha d'afegir una aflicci� a l'afligit�.

... lliure com l'aire.

La resposta

He rebut aquests darrers dies, sup�s que com molts de vosaltres, una enquesta a on es feia palesa la mala idea que un ( i altres...) mitj� de comunicaci� hi t� amb la nostra llengua, alhora que em demanava que hi contest�s. No hi vaig participar; i avui en Joan Lladonet,al diari de Balears, ens ho explica.

Heus aqu� la resposta:

Manipulaci� i desinformaci�

Aquests dies he rebut correus electr�nics de diferents persones indignades per la desinformaci� i tergiversaci� que es feia sobre les normes de conviv�ncia d'un centre i del projecte educatiu d'una escola des d'un diari que es publica a tot l'Estat i que t� molts de lectors. A m�s, el mateix diari proposava una enquesta que tamb� estava completament manipulada. He pensat que les persones que duien endavant aquesta tasca tenen pocs escr�pols, uns objectius clars per dirigir la seva artilleria pesada contra la llengua pr�pia d'aquest territori, i, a m�s, faciliten exemples de llibre sobre manipulaci� period�stica per a les persones que estudien aquesta carrera. Intentar� demostrar aquesta manipulaci� citada.

El director del CP de Santa Eug�nia mai no diu que s'obligui els alumnes a parlar en catal� al pati, per� aquesta �s la conclusi� que treu el rep�rter del diari. L'�nic que fa el director �s fer saber que es recorda als alumnes que en el pati tamb� poden utilitzar el catal�. El director i els i les mestres d'aquesta escola recorden que aquesta q�esti� �s complir amb el projecte ling��stic del centre, incl�s dins el projecte educatiu, i que nom�s fan recordar el que mana la Llei de normalitzaci� ling��stica, aprovada per unanimitat al parlament de les Illes Balears, que diu que la llengua vehicular de l'escola �s la llengua catalana; aquesta llei que vol derogar aquell batle mallorqu� que odia el dialecte balear del catal�, perqu� �s analfabet en aquesta llengua. La ll�stima s�n les desenes de centres on no es fa aquesta recordan�a al seu alumnat, �s a dir, que el catal� tamb� es pot utilitzar al pati, no en faltaria d'altra.

L'entrevistador, per demostrar que s'est� fent un gran desastre, diu que una mare va haver de fer de traductora a una reuni�, i el director li explica quina �s la norma de l'escola i quina �s la llengua de les reunions. S'ha de dir que aix� com s'actua en el CP Mestre Guillemet, �s com s'hauria d'actuar a totes les escoles de les Illes. Es pot resoldre el problema de la comunicaci� sense deixar d'utilitzar la llengua vehicular, el catal�. Una manera �s que alguna persona faci traducci� simult�nia, i una altra, �s que en acabar la reuni� el professorat o alg� expliqui en la llengua de la persona que no ha ent�s tot el que fa falta, perqu� aquella persona s�piga de qu� s'ha parlat i tengui clares les indicacions que s'han fet. Si aquesta persona, que no domina el catal�, es troba en ambients que no canvien de llengua, en dos o tres mesos ja entendr� la llengua pr�pia d'aqu�.

El periodista, amb qualque retor�uda intenci�, remarca que en el despatx del director hi ha un mural dels �Ocells Rapinyats dels Pa�sos Catalans�. Que no ho sabia que tenim ocells comuns, els Pa�sos Catalans? Que no sabia que tamb� tenim llinatges comuns? I una literatura comuna, de qu� s'estranya? O �s que no coneix on exerceix la seva professi�?

Per� el s�mmum de la manipulaci� es troba en la pregunta que es fa a l'enquesta per demostrar qualque cosa com que la lluna �s quadrada. La pregunta �s la seg�ent: ��Est� usted de acuerdo con que se obligue a los alumnos a hablar en catal�n durante el recreo?� Ah, i no li faria res si fes o fessin un curset de gram�tica castellana per millorar l'ortografia i la sintaxi en aquesta llengua. D'aquesta pregunta es conclou que han dedu�t que en el pati d'aquesta escola s'obliga els alumnes a parlar en catal�, cosa completament falsa i que no ha manifestat en cap moment el director. A m�s, hauria de ser normal que sort�s �no�, ja que no crec que existeixin massa mestres que pensin que s'ha d'obligar a parlar en una llengua determinada al pati; molts dels que han votat �s�� ho han fet per evitar els efectes perversos del o dels manipuladors. �s aix� com es volia aconseguir que no parl�ssim en catal�, segons el decret de l'anellet de 1837 i durant els anys seixanta pagant duros per cada paraula pronunciada en mallorqu� o quedant castigats sense poder anar a casa els caps de setmana. La meva opini� sobre aquest fet �s que s'han d'ignorar les persones o els mitjans que ens volen seguir manipulant. No he volgut participar en aquesta votaci� ni participar� en altres que tenguin el mateix grau de manipulaci�.

Joan Lladonet. pedagog.

Un forat negre

El periodista Miquel A. Lim�n, en el seu llegit article, ens recorda aquesta setmana a Joan Estelrich, aprofitant la avinentesa del 50� aniversari de la seva mort. I amb tota la ra� del m�n reclama de les entitats culturals que el treguin de l'oblit: qui enllesteix una forma o altra de commemoraci�? Sospit que cap, afirma Miquel A. Lim�n.

Tamb� �s la meva sospita. Tal i com ja vam deixar de banda l'any passat la figura de Pere Capell� (1907-1954). Encara que en el cas d'Estelrich i, en commemoraci� del centenari del seu naixement, el Cercle Art�stic organitz� la confer�ncia �Menorca en el desvetllament espiritual de Joan Estelrich�, encomanada a Isabel Gra�a i que podeu consultar a les Publicacions des Born n�mero 0. Uns anys m�s tard el Cercle Art�stic va sol�licitar per a Estelrich el nom d'un carrer a Ciutadella i tamb� li fou concedit.

En el cas de Pere Capell� crec que la deixadesa de les institucions i entitats fou lamentable. Tot i que disposam de dos treballs molt interessants i que valdrien com excusa per atracar la figura i l'obra de Capell� a la nostra illa. Illa que l'encamin�, ni que fos per un curt per�ode, cap a la llibertat per la qual ell tant s'havia comprom�s. Un �s Pere Capell�. La lluita incansable per la llibertat, escrit per Pere Fullana; l'altre Cartes des de la pres� a cura de la fil�loga Pilar Arnau.

Compartesc amb Miquel �ngel la preocupaci� que resulta d'aquest i molts altres oblits que fan, si m�s no, engrandir el forat negre del desconeixement de la nostra literatura.

La mala praxi

Just va ser un moment per� la vaig enxamp�, a la mala praxi.

Els quatre convidats s�n a un programa de la televisi� menorquina per debatre l'estat de l'economia i queden a disposici� de les telefonades del p�blic, d'un p�blic, tot sigui dit, an�nim i que abans ha passat un filtratge. �Buenas noches, o bona nit, que aqu� somos bilingues� diu la presentadora; i obt� per resposta �en castellano para que se moleste la se�ora esa� (referint-se a la consellera Tuni All�s) per part de la an�nima participant.

Ensoldem� en fan coneixement que altres persones van intentar entrar tamb� al programa per exposar la mala educaci� d'uns, i la mala praxi d'altres; i el filtratge no els hi don� pas.

A on em deixat les bones costums, la bona educaci�, i el respecte? L'hem bescanviat per un punyat d'aplaudiments fugissers?

Em vaig tenir prou i, de veritat, que m'esgarraren la vetlada.

L'edat de pedra, o del ferro?

Aquests dies, i aprofitant la situaci� actual i at�pica de la meteorologia, he fet unes passejades per alguns dels recintes prehist�rics que tant ens honoram de tenir a la nostra illa de Menorca: torrellafuda, es tudons i torre trencada.

Ja feia bastant de temps que no els visitava i m'ha sorpr�s la varietat de ferro i de llauna que s'empra per acompanyar i il�lustrar els esmentats monuments. Les barreres s�n met�l�liques en tots aquests llocs; els indicadors dels tres recintes s�n de llauna i, crec, a m�s, que els indicadors de la naveta des tudons estan mal col�locats: just a la part frontal del monument i que per mi romp molt la fisonomia de la naveta. Com tamb� la petita barrera que atura el pas per entrar-hi dins, tamb� de ferro. Tota aquesta ferralla en un entorn de pedra.

El meu entendre em diu que seria m�s adient que les barreres fossin d'ullastre fetes pels nostres artesans araders, que la portalada de la naveta fos paredada de la mateixa pedra, i que els indicadors caldria col�locar-los a llocs i al�ades m�s discretes.

A�� s�, el que demanen aquests monuments �s m�s vigil�ncia, m�s informaci� i m�s neteja per fer-los m�s dignes pel que s�n: el bres de les nostres arrels.

Colors i lletres

Val la pena apropar-se a la sala d'exposicions del Roser a on, des de el passat 15 de gener i fins el 16 de febrer, un grapat d'artistes ens mostren la seva visi� de Menorca. Ho diu aix� el t�tol de la exposici�: Visions de Menorca.

Fruit aquesta de l'enc�rrec que la conselleria de cultura del Consell Insular de Menorca va fer a diversos creadors que s�n tocats per l'art dels colors i de les lletres; i amb les seves obres s'ha omplert l'espai de la sala d'exposicions del Roser, que s'ha fet un casal ple de finestrals per on podem guaitar i veure i entendre com ells veuen Menorca i la senten.

Evocacions de pau i de tranquil�litat, de trobar a faltar el que ten�em, de lamentar-nos del que tenim mal guardat i, fins i tot, la fotografia apocal�ptica d'un forat negre per a on ens fuig la Menorca que voldr�em retinguda i que ens han mal baratat.

Per� tamb� llegiu-la, a l'exposici� hi trobareu un bon farcell de paraules que us reclamaran la lectura, que us faran obrir els ulls i ens ajudaran a treure'ns d'enmig el male�t cortinatge de la especulaci� que tant ens enreda i no ens deixa tenir una sana visi� de Menorca.

Vergony�s!

No �s que el tema no sigui dit ni explicat, per� a la vista queda que mai no es pot donar per complerta, sigui quina sigui la feina, si sempre queda a les mans dels humans.

Els excessos que bastants dels nostres conciutadans fan dels espais comuns �s per mi vergony�s; com tamb� ho �s la deficient celeritat que els vetladors hi posen per resoldre aquesta encomanda.

Us ho dic, avui capvespre, des de l'empegue�ment ali�, i des de l'embafament, diria que quasi diari, de veure i patir unes actituds tan poc c�viques. Les fotografies que acompanyen estan fetes en un espai
no m�s llarg de 300 metres, des de pla�a Menorca fins a la platja gran de Ciutadella, per� ben segur les hauria pogut fet qualsevol de vosaltres i a qualsevol barriada.

Bon any

Encara que ben segur ja n'esteim tots un poc farts de sentir-ho, jo us vull recomanar un any 2008 ple de tranquil�litat i de seny
Us acompanyo aquest desig amb un v�deo d'Eva Cassidy

Blai Bonet

Aquest dies es commemora el des� aniversari de la mort del poeta, i com s'acostuma, es recorda la figura del homenatjat i es difon part de la seva obra; molt poc!. I d'a�� em queixo, al manco a Menorca ben poc o gens se'n ha parlat

A Mallorca, pel que vaig escoltar a un emissora de r�dio, s'han fet confer�ncies i publicacions per� molt mancades de publicitat i tan semblava i, aix� tamb� es queixaven que eren fetes m�s per complir l'expedient que no per apropar una persona que parlava clar i, molt compromesa com era en Blai Bonet; tot un poeta.

Era pel mes de mar� de l'any 2000 que en el Cercle Art�stic vam presentar el muntatge que l'actor Pep Tosar havia fet sobre textos de Bali Bonet: La casa en obres. Els meus records d'aquella obra s�n excepcionals i aquella obra fou la meva personal descoberta del avui recordat, i molt de temps arraconat, poeta de Santany�.

Ara per fer-ne un tasts us deixo uns detalls :

Em criaren amarg, com la pols de sivina
de cap agrest i alt, com el cap d'una cabra.
No em marcaren amb cuiro les marcades costelles,
per� prest m'engrunaren l'os del front amb paraules. (Autoretrat, 1960)

Era una sala quadrada
i tenia cinc finestres,
una muntanya pelada,
que era violeta els capvespres.

Darrera un mestret vell,
Jes�s estava enclavat,
Jos� Antonio ampliat,
Franco amb faix� vermell.

La tarda era com un ciri.
Tocava Hist�ria d'Espanya.
Hi havia un gran cementiri:
la creu, els morts, un que guanya.

Darrera els vidres volava
la bandera de tergal:
volava, volava, estava
a l'aire i fermada a un pal.

Damunt una vidriera,
el sol fugia; el camp no.
Feia fred. La Sabatera
cantava al capdecant�:

�Sa moixa m'ha fet moixons
vestits de seminaristes,
quan han oberts els ullons
han estat tots comunistes�
(Escola graduada, 1974)

Hort de llimones i g�njols
i bellveures vora el mar.
Nacre verd amb ulls de plata,
mar saliner de setze anys.

Aquest noi, om se revincla
per veure l'horta i el camp!
Canaris de llimonera
volen els seus dits de sal.

-Deixau-me saltar l'arena.
Tallau-me els penyals d'aram,
i els pins d'or que sempre canten,
remulls de llum, inclinats...!

Pensar que mai no has de veure,
donzell ardent de pits blaus,
el plor morat de la vinya
ni el pes glori�s del blat!

Mai! li va dir, i el seu coll
tenia clavells de sang,
i els muscles, obscurs, bromera
de nen�fars grocs i blancs.
..........
Hortolans deixau la s�nia,
portau llimones al mar...!
(Mar adolescent, 1949)

Si res no et passa,
�s que, de la teva vida, en fas prud�ncia, filosofia, lletres. (Crist de Port-Royal, 1967)

Darfur

Dijous passat Amnistia Internacional ens present� a Ciutadella a Mohamed i Amida, ells s�n ara mateix dos refugiats de Darfur. Mohamed ens mostr� el reportatge que ell mateix va poder enregistrar abans de fugir per cames del seu pa�s.

Ell ens explica la persecuci� que el Sudan est� exercint al seu poble, un genocidi com molts d'altres que ha patit la humanitat, per� aquest encara no t� nom; alguns l'anomenen el genocidi silenci�s. A la gravaci� feta per Mohamed hi expliquen la seva desgr�cia personal i, tamb� com a poble, a modo d'entrevista, unes al�lotes que varen ser violades pels mateixos policies sudanesos, i elles mateixes ens diuen els noms i llinatges dels seus agressors, i que cada dia se'ls trobem al pou a on �s necessari anar-hi per tenir aigua. Aix� comen�ava la seva explicaci� una al�lota d'uns catorze anys asseguda al terra i eixugant-se les ll�grimes: �Jo tenc un problema...�.

Tamb� la poblaci� masculina �s perseguida, feta presonera i torturada. Ho explicaven alguns dels caps dels Fur i ens mostraven les seves esquenes bofegades per les cremades amb ferros calents. Per� no era el mal f�sic que els turmentava sin� la humiliaci� que pateixen com a poble i la indifer�ncia de molts de governs i institucions que fan o�des sordes al seus llaments, molts dels quals estan m�s atents a las advert�ncies de tercers pa�sos que tenen interessos econ�mics en aquesta regi�. Un d'aquest pa�sos �s la Xina, tal i com explica el catedr�tic Carlos Ruiz Miguel:

�China es un actor frecuentemente olvidado en los an�lisis sobre Sud�n. Sin embargo, tiene un protagonismo muy importante, y no s�lo por su capacidad de veto en el Consejo de Seguridad, que ya ha esgrimido para hacer frente a eventuales sanciones contra Jartum. Es sabido que el gran handicap de China en este momento es su falta de reservas energ�ticas y de proveedores �seguros� de petr�leo. En la b�squeda de esos suministros, China ha trabado unas intensas relaciones con el Sud�n. En este momento, las dos empresas estatales chinas petrol�feras (China National Petroleum Corporation �CNPC� y Petrodar) operan en el pa�s africano. Adem�s, frente al proyecto de exportar el crudo sudan�s por el �frica Negra (ruta Chad-Camer�n), China est� invirtiendo en oleoductos dirigidos hacia Port Sudan, en el �ndico, por donde el acceso de China es m�s f�cil. Para garantizar los suministros, China ha desplegado, seg�n inform� el Washington Post, 4000 soldados y 34 helic�pteros.�